Chick Corea
De Viquipèdia
| Chick Corea | ||
|---|---|---|
Chick Corea
|
||
| Dades tècniques | ||
| Lloc d'origen | Chelsea, Massachusetts, Estats Units | |
| Gènere(s) | Jazz, Jazz Rock | |
| Anys en actiu | Des de 1966 | |
| Discogràfica | ECM, Polydor, GRP, Stretch, Verve | |
| Web oficial | http://www.chickcorea.com/ | |
Chick Corea (Armando Anthony Corea), nascut el 12 de juny de 1941 és un pianista de jazz i jazz-rock conegut pels seus treballs durant els anys 1970. Forma part del grup de talents descoberts per Miles Davis durant el seu període Bitches Brew. És igualment un excel·lent pianista clàssic (tot i que té molt pocs enregistraments d'aquest gènere). Ha estat guardonat amb més de 10 Grammy Awards (i nominat més de 32 vegades, a part d'aquestes victòries).
Taula de continguts |
[modifica] Estil
Chick Corea té un estil molt particular, rítmic al mateix temps que melòdic (fins i tot té un premi de conservatori). La seva interpretació és plena d'un lirisme acolorit amb una predominància d'acords i una gran utilització de gammes cromàtiques i disminuïdes. El seu fraseig (en concret, durant els seus solos) és molt ràpid i reflecteix sovint el seu enfoc força percussiu de la música.
És un gran improvisador i un grandíssim acompanyador. Interpreta essencialment temes de la seva composició i no li agrada refer allò que ja ha estat fet abans. És doncs, un artista extremament prolífic (ha tret més de 100 discs en 30 anys, 9 dels quals durant el mateix any 1978). Els artistes que més l'han influenciat són Mozart, Beethoven, però també Art Tatum, Thelonious Monk, Bill Evans i sobretot Bud Powell. Les seves composicions formen part de la llista d'estàndards moderns: Spain, Windows, Matrix, TBC, Sicily, La Fiesta, Now He Sings Now He Sobs, etc.
[modifica] Carrera: detalls històrics
Va començar la seva carrera durant els anys 1960 amb gegants de l'escena latino com Mongo Santamaria, Willie Bobo (entre 1962 i 1963) o Cal Tjader. Va col·laborar a les formacions de jazzistes cèlebres com el trompetista Blue Mitchell (1964-66), Herbie Mann i Stan Getz (1967). El seu primer disc com a líder del conjunt apareix l'any 1967 (Tones for Joan's Bones). Va integrar-se al grup de Miles Davis l'any 1968 (en el lloc de Herbie Hancock), i hi va romandre entre 1968 i 1970. Va ser llavors que, a instàntices de Davis, va començar a tocar amb piano elèctric (en concret el Fender Rhodes), el qual es converteix per ell en una veritable passió. Va desenvolupar particularment la seva tècnica "elèctrica" en discos com In A Silent Way o Bitches Brew (tots dos de Miles Davis).
Va fundar tot seguir el seu grup d'avantguàrdia, Circle (amb Dave Holland al baix, Anthony Braxton al saxòfon i Barry Altschul a la bateria). És a l'any 1971 que crea Return to Forever (amb el baixista Stanley Clarke), grup que coneix dues èpoques: un jazz més aviat "latin" al principi, i un veritable jazz fusion més endavant. Els grans temes característics de cada època són Spain i The romantic warrior. És en aquest període quan va començar a utilitzar cada cop més aparells elèctrics diferents, com ara sintetitzadors Moog o Minimoog.
Quan Return to Forever es va dissoldre l'any 1975, Chick Corea va començar a treballar amb Gary Burton, amb el qual va enregistrar cèlebres duets.
La seva carrera va continuar, tant en piano ell sol, com en duet amb d'altres artistes (Herbie Hancock, Bobby Womack, Gary Burton), com també en els nous grups que va formar successivament: The Elektric Band, The Akoustic Band, Origin.
Va ser co-fundador l'any 1992 del segell Stretch Records (que actualment forma part de Concord Records) amb el productor Ron Moss, fet que li permetia, segons les seves pròpies paraules, disposar d'una gran llibertat artística. Els primers artistes a gravar per aquest segell són entre d'altres Bob Berg, John Patitucci, Eddie Gomez o Robben Ford.
El seu disc "Corea Concerto" va guanyar el Grammy al millor arranjament musical per Spain for Sextet and Orchestra el 2001.
[modifica] Citació
My interests change and vary as the years go along, with different emphases all the time. The more I play in different situations, the more possibilities I discover for what I can do. Rather than think in terms of my music developing, I choose to bask in the glow of one thing for a few minutes, then let it go.
[modifica] Artistes que han treballat amb Chick Corea
- Al Di Meola (guitarra)
- Al Jarreau (cant).
- Anthony Jackson (baix)
- Avishai Cohen (baix)
- Bobby McFerrin (cant)
- Bobby Womack (cant)
- Bunny Brunel (baix)
- Carlos Rios (guitarra)
- Dave Holland (baix)
- Dave Weckl (bateria)
- Earl Klugh (guitarra)
- Eddy Gomez (baix).
- Eric Marienthal (saxòfon)
- Flora Purim (cant).
- Frank Gambale (guitarra)
- Gary Burton (vibràfon).
- Gayle Moran Corea (cant)
- Herbie Hancock (piano).
- Hiromi Uehara (piano).
- John Patitucci (baix).
- Larry Coryell (guitarra)
- Lenny White (bateria).
- Michael Brecker (saxòfon)
- Miles Davis (trompeta)
- Miroslav Vitous (baix)
- Paco de Lucia (guitarra)
- Pat Metheny (guitarra)
- Roy Haynes (bateria).
- Scott Henderson (guitarra)
- Stanley Clarke (baix).
- Steve Gadd (bateria).
- Steve Wilson (saxòfon)
- Victor Wooten (baix).
- Vinnie Colaiuta (bateria).
- Kenny Garrett (saxòfon).
[modifica] Guardons: 15 Premis als Grammy Awards
| Data | Títol | Disc | Selecció | Artista/grup |
|---|---|---|---|---|
| 1975 | No mistery | Return to Forever | ||
| 1976 | Best Arrangement Of An Instrumental Recording (2 victoires) | The Leprechaun | Leprechaun's Dream | Chick Corea |
| 1978 | Best Jazz Instrumental Performance, group | Friends | Friends | Chick Corea |
| 1979 | Best Jazz Instrumental Performance, group | Duet | Chick Corea & Gary Burton | |
| 1980 | Best Jazz Instrumental Performance, group In Concert | Zurich, Oct 28, 1979 | Chick Corea & Gary Burton | |
| 1987 | Light Years | Chick Corea Elektric
Band |
||
| 1989 | Best Jazz Instrumental Performance, group | Akoustic Band | Chick Corea Akoustic Band | |
| 1997 | Best Jazz Instrumental | Native Sense | Rhumbata | Chick Corea & Gary Burton |
| 1998 | Best Jazz Instrumental Performance | Like Minds | Gary Burton,Chick Corea, Pat Metheny, Roy Haynes & Dave Holland | |
| 1999 | Corea Concerto | Chick Corea et l'orchestre philharmonique de Londres | ||
| 2003 | RendezVous in New York | Chick Corea | ||
| 2006 | (2 victòries) | The Ultimate Adventure | Chick Corea | |
| 2007 | The enchantment | Chick Corea & Béla Fleck |
[modifica] Discografia
|
|
[modifica] Amb Herbie Hancock
[modifica] Amb Gary Burton
- 1973
- Crystal Silence
- 1979
- Duet
- 1981
- Chick Corea And Gary Burton in Concert (Zurich, October 28 1979)
- 1997
- Native Sense
- 2008
- The New Crystal Silence
[modifica] Amb Bobby McFerrin
[modifica] Enllaços externs
- http://www.chickcorea.com/: Web oficial de Chick Corea
